Torno a redactar l'escrit, perquè no considero just dir els secrets amagats que té la sèrie. Per tant, em dignaré només a explicar aquells petits detalls que m'han deixat ben bocabadada.
Tot va començar quan tenia aproximadament uns 7 anys. Al Canal 33 feien Cinturó Negre, una sèrie que amb l'òpening ja vaig pensar: "he de veure-la". Però clar, a aquelles edats, els nens ens cansem de seguida de tot i només vaig veure uns quants capítols, em sembla que no vaig arribar ni al deuè, no me'n recordo.
Han passat molts anys des d'aquell dia... fins que he aconseguit veure-la sencera, quin gran somni complert! Sí, per a mi era un somni, veure aquella sèrie on una noia lluitava contra molta gent i arribava a ser famosa internacionalment. Però a ella la fama l'interessava ben poc, ella volia ser una noia normal: sortir amb les amigues i anar de compres, treballar... tot el contrari a la Sayaka Honami, una noia rica encantada de sortir als mitjans de comunicació i ser famosa, que havia aconseguit tot el que s'havia proposat esportivament i ara... volia probar amb el judo, aviam si tindria la mateixa sort...
Quan la Ginger o la Fugiko (la seva millor amiga) ploraven de l'emoció, jo també m'emocionava, perquè hi ha moments en què no pots controlar aquella mena de sentiment que surt en forma de plor de felicitat.
Com a reflexió i toc d'artista -vet aquí el nom del meu blog, pels qui s'han incorporat a llegir-me darrerament-, vull dir que ara, per fi, he entès moltíssims valors de la vida, per exemple que de vegades els diners no omplen el teu esperit; ser una persona pobra i honrada pot valdre més que una rica i prepotent. Però també al món hi ha persones de tota mena, i també es pot ser ric i honrat.
En resum, Cinturó Negre és una sèrie amb la qual m'hi he sentit molts cops identificada amb la protagonista -tot i no fer arts marcials-, per això m'ha agradat tant i hi he posat la màxima atenció; penso que és mítica i m'encantaria fer-me la col·lecció dels 29 còmics, però un cop vista la sèrie, no sé si té gaire sentit llegir-me els còmics. Ja han tret el segon tom en català i m'encantaria comprar-me'l, però no sé què fer. M'ho rumiaré amb calma.
