Take my hand.

There is an illusion
In my dreams, in my heart
You are my illusion
Stay with me, by my side

You will be inside of me
In my world of fantasy
Will I be inside of you?
All my dreams will then come true

Take my hand
And remember tonight
My love is forever
Your love is my life

My love is forever
Your love is my life
Lalalala...

Cinturó Negre.

Torno a redactar l'escrit, perquè no considero just dir els secrets amagats que té la sèrie. Per tant, em dignaré només a explicar aquells petits detalls que m'han deixat ben bocabadada.
Tot va començar quan tenia aproximadament uns 7 anys. Al Canal 33 feien Cinturó Negre, una sèrie que amb l'òpening ja vaig pensar: "he de veure-la". Però clar, a aquelles edats, els nens ens cansem de seguida de tot i només vaig veure uns quants capítols, em sembla que no vaig arribar ni al deuè, no me'n recordo.
Han passat molts anys des d'aquell dia... fins que he aconseguit veure-la sencera, quin gran somni complert! Sí, per a mi era un somni, veure aquella sèrie on una noia lluitava contra molta gent i arribava a ser famosa internacionalment. Però a ella la fama l'interessava ben poc, ella volia ser una noia normal: sortir amb les amigues i anar de compres, treballar... tot el contrari a la Sayaka Honami, una noia rica encantada de sortir als mitjans de comunicació i ser famosa, que havia aconseguit tot el que s'havia proposat esportivament i ara... volia probar amb el judo, aviam si tindria la mateixa sort...
Quan la Ginger o la Fugiko (la seva millor amiga) ploraven de l'emoció, jo també m'emocionava, perquè hi ha moments en què no pots controlar aquella mena de sentiment que surt en forma de plor de felicitat.
Com a reflexió i toc d'artista -vet aquí el nom del meu blog, pels qui s'han incorporat a llegir-me darrerament-, vull dir que ara, per fi, he entès moltíssims valors de la vida, per exemple que de vegades els diners no omplen el teu esperit; ser una persona pobra i honrada pot valdre més que una rica i prepotent. Però també al món hi ha persones de tota mena, i també es pot ser ric i honrat.
En resum, Cinturó Negre és una sèrie amb la qual m'hi he sentit molts cops identificada amb la protagonista -tot i no fer arts marcials-, per això m'ha agradat tant i hi he posat la màxima atenció; penso que és mítica i m'encantaria fer-me la col·lecció dels 29 còmics, però un cop vista la sèrie, no sé si té gaire sentit llegir-me els còmics. Ja han tret el segon tom en català i m'encantaria comprar-me'l, però no sé què fer. M'ho rumiaré amb calma.

Viatge per tot Catalunya des de casa.

Avui cap a les deu de la nit, he vist a TV3 el programa presentat per Raquel Sans El paisatge favorit de Catalunya. He visitat des de la televisió tres llocs maquíssims de la nostra terra: la Vall d'Aran (Vielha), Cadaqués i el Priorat. Dels tres, no en sabria decidir-me per cap. Hi havia tanta coloaraina, tanta zona verda... tanta felicitat natural...
El primer paisatge ha estat guiat per Pau Donés, actual cantant dels Jarabe de Palo.
Quan ha acabat el programa, ha quedat com a finalista del programa anterior la Costa Brava (que engloba el tros de terra des de Portbou fins a Blanes); des de Begur, doncs, ens va guiar el presentador Josep Cuní de Els matins de TV3. Després he vist per la web aquesta part que no havia vist la setmana passada i m'he emocionat tant... veient els paisatges de la meva Costa Brava... tan maca! Sobre tot sempre m'hi fixo en com les roques s'introdueixen a l'aigua i crea aquest contrast entre la roca i el mar... perquè penso que és paradisíac.
Sé que tot això és molt repetitiu però aquell lloc ha estat el meu pa de cada dia i no el puc oblidar. El senyor Cuní ha cantat una havanera amb un altre senyor que estava composant, aquella tan famosa de "Quan el Català..." en Josep ha dit que el vaixell era del seu avi! Això és veritat?
Ja vull veure el pròxim programa! Ja que no puc permetre'm el luxe de viatjar i fer una bona volta pels llocs més emblemàtics i més meravellosos de Catalunya, per què no fer-ho des de casa?