Vida al bosc.

Sota un sol radiant, una ninfa es pentinava els cabells d'or al bosc.
Durant les nits, demanava a la lluna que volia veure al seu amor. I una nit vingué el seu príncep volant sobre un pegàs.
Pentinada i enamorada, la ninfa i el seu estimat passaren la nit junts sota la lluïsor de la lluna i la mirada intensa d'un mussol. La ninfa preguntà a l'animaló perquè els vigilava de prop i ell li digué que era l'animal protector dels enamorats, perquè als boscos viuen molts éssers estranys i ell, dotat de la millor intel·ligència i saviesa, tenia el deure de vetllar per aquelles persones bones que donaven al bosc vida i armonia.